.png)
“Del 1981 fins al 2021, la societat nord-catalana ha conegut, com totes les societats i països, les evolucions i revolucions tecnològiques amb els efectes de la globalització que tant han modificat les mentalitats, les relacions al treball, el consum, el lleure, i la cultura.
Quê quedarà en la memória collectiva dels nord-catalans? […]
40 anys després, el país roman amb les seves contradiccions i davant un futur incert, emplaçant-nos a una cursa contrarellotge per aconseguir els reptes de sempre. Quins són aquests reptes?
Un estatut per la lengua amb els suports institucionals corresponents. Un estatut territorial amb personalitat pròpia i un nou encaix amb Catalunya. Un desenvolupament sostenible de l’agricultura, de la petita indústria, dels serveis a la persona i el comerç, serveis públics de qualitat, un turisme de quatre estacions respectuós del patrimoni natural.
Reptes sinônims de catalanitat retrobada, de cohesio social per una Catalunya Nord més sostenible, o en cas contrari de retrocessos irreversibles.
Com sempre des de fa 40 anys, l’Associació Arrels aportarà la seva pedra a l’edifici, amb generositat, fent passar els interessos collectius abans dels interessos partidistes o individuals.
La clau, la tenen les noves generacions d’Arrels i de totes les entitats culturals, socials, empresarials… Aixi, els nord-catalans amb la capacitat d’acollir els nouvinguts podran construir un projecte engrescador, que aporti illusio, que sigui respectuós de la nostra terra, de la nostra identitat, de la nostra cultura, de la nostra histôria, de la nostra llengua.”